"E aenant per alguns dies, com nós haguéssem en cor de anar a Poblet e de servir la mare de Déu en aquell logar de Poblet e fóssem ja partits d’Algezira e fóssem en València, a nós cresqué la malaltia. E plach a nostre Senyor que no complíssem lo dit viatge que fer volíem.
E aquí en València, en l’any de .MCCLXXVI., sexto kalendas augusti, lo noble en Jacme, per la gràcia de Déu, rey d’Aragó e de Mallorques, e de València, comte de Barchinona e d’Urgell, senyor de Muntpesler, passà d’aquest segle. Cujus anima per misericordiam Dei sine fine requiestat in pace. Amen."
Més enllà de la llegenda i la mitificació, i a desgrat de les inevitables llums i ombres, ningú no pot negar el paper cabdal de Jaume I en la nostra història. I és només això el què, modestament, volia recordar hui, quan es compleixen set-cents cinquanta anys de la seua mort. Amb un pensament, també, per a les víctimes de la conquesta que ens va fer nàixer com a poble, i el propòsit irrenunciable de seguir lluitant pel futur del País del qual ell va posar les bases fa més de set segles i mig.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada