"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 11 d’abril de 2010

Només és futbol

Això de guanyar està de categoria, no vos ho negue. I més encara al màxim rival. Però a més d'això, i en aquests temps, una de les coses que més s'agraeix de ser del-Barça-de-tota-la-vida és no tindre que fer equilibrismes intel·lectuals i semàntics per a justificar determinades coses, ja sabeu: em dol un poc veure amics intel·ligents i madridistes (característiques en absolut excloents, encara que puga semblar estrany) tractant de fer passar la xuleria més prepotent i ravalera per "esperit guanyador", l'individualisme per "ambició", la ràbia impotent per "orgull racial" i la idea temible i reaccionària de que tot es pot comprar amb diners, com si fóra simplement "un nuevo proyecto ilusionante". I del Villarato ja ni en parlem.

També la gent blaugrana hem passat per això en altres èpoques no tan llunyanes, i també hem hagut de tirar mà d'arguments surrealistes per justificar el que sabíem que era injustificable. Però en el fons, com ho saben ara ells, sabíem que era mentida. Ara, a més del plaer general de veure un equip (un equip!) jugar al futbol com feia temps que no ho veiem, ens sentim ben devanits del seny de Xavi, de la classe infinita i inesgotable de Guardiola, de la força de Puyol o de la humilitat de Messi dins i fora del camp. Valorem els projectes que posen per davant el grup, construïts des de la base, basats en l'esforç i pensats a llarg termini, i ens creiem que l'orgull, l'ambició i l'esperit guanyador ho són perquè estan al servei d'un col·lectiu, encara que venguen menys samarretes. Encara no hem guanyat la Lliga, i la Champions no està gens fàcil. Però aquest any també estarem orgullosos.

Potser tornarà el dia en què les coses no ens aniran tan bé. I, a ells, els anirà millor. Llavors, potser serem nosaltres qui caurem rendits en els braços de qualsevol senyoret que ens prometa fitxar algun figurí, si això ens fera recuperar la grandesa perduda; si és així, probablement haurem de tornar a fer servir els mateixos arguments que ells utilitzen ara, i se'ls creurem tan poc com ells. I llavors recordarem que, afortunadament, el futbol només és un joc. Potser. Però hui, ara, ací, quin gust tan gran, quina alegria, quin goig que fa guanyar-los!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...