Potser més enllà de les meues muntanyes no s'entenga massa bé. Potser pensareu que, venint d'un alcoià, queda tot bastant previsible i gens original. Però abril és abril, digueu el que digueu. Cert és que fa ja uns quants anys que vaig deixar penjat el vestit de navarro; fins i tot, n'he estat uns quants més sense tornar a festes perquè les coses venen com venen. Però mai, mai, en dies com aquests, he deixat de mirar la previsió del temps per al dia vint-i-dos, ni de sentir-la almenys una vegada, invariablement eriçat fins el moll de l'os. Així és que amb això, i amb que porte uns dies rarets i no trobe moment propici per escriure res amb un poc més de trellat, deixeu-me que ho deixe ací, per Alcoi i per Sant Jordi. Bé l'Ateneu de Cocentaina. I què gran, Don Amando...
(I ací, en versió de l'Apolo, amb explicació prèvia del bon amic Àngel)
Jo porte també uns dies vinga a escoltar marxes mores i cristianes, emocionaeta i plorosa a ratos de pensar que no estaré, que aplegaré just després de que s'acaben! Ara, de Don Amando, Aleluya.
ResponEliminaL'any passat va ser la segona volta des de que vaig nàixer que me les he perdut (i la primera no va ser voluntat pròpia, tenia dos anys i va ser causa major major).
I com dius, més enllà de les muntanyes no s'acaba d'entendre massa bé, de fet no s'enten gens. Jo dic ÉS QUE NO POT EXPLICAR-SE, i aixina m'entenen un poc millor.
Calia triar, però és cert que sap mal no posar Aleluya... Amb "Uzul el M'selmein", "Un moble més" o "Mi Barcelona".
ResponEliminaJo no ho tinc massa bé tampoc enguany, però almenys crec que estaré a l'Entrà mora i, segur, a l'Alardo, que és el que més trobe a faltar. I és que es de veres, xe, que no es pot explicar. Ho provaré, a vore si deixen de mirar-me tan raro...
Salut! I un plis plai per quan torneu.