I encara un poc més, ja que parlem de decència: ha estat només una estoneta de ràdio mentre conduïa, però les perles són de tal magnitud que no m'he pogut resistir a buscar-les a la premsa escrita i a referir-les ací. La primera, a El Mundo o a El País --equànime que és un-- de l'inefable Esperanza Aguirre: "Yo destapé la trama Gúrtel". La segona, sense qualificatius, del senyor Cotino al Levante: "Lo que está pasando en España es una vergüenza. Los socialistas están poniendo el Estado de Derecho en duda, porque tienen funcionarios que se dedican a escribir lo que ellos quieren y a filtrarlo antes". La tercera (pel moment, que hui estan sembrats) de la portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, a propòsit del Cabanyal i que podeu veure en Vilaweb: "¿Actuaría Zapatero del mismo modo si se tratara de una ley catalana o un plan urbanístico catalán? ¿Por qué el Gobierno perjudica constantemente los intereses de la Comunitat?".
Després diran que són "frases sacadas de contexto". Però, per a mi, la cançó de hui no admet cap dubte.
Clavà la cançó. Com clavat el poema de Jaume Pérez Muntaner que va penjar la Comtessa al seu blog i que ara, precissament el torna a treure a la llum. 30 anys han passat des que Al Tall va cantar açò i 300 dels fets que parla, però malauradament no deixen d'estar d'actualitat, de rabiosa actualitat. Que tothom s'aprenga de memoria aquesta cançó i aquest poema! Que correga la veu!
ResponElimina