"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 28 d’abril de 2010

Prioritats

Sovint, en juliol, la felicitat fa gust de sal. Posem per cas que fóra una pensió menuda en un poble menut, a tocar de les ones i del vent del Cantàbric. Un passeig pel port, balandreig de les barques. Sopar pausadament un llenguado i txacoli, el so de la trikitxa en un ball a la plaça. I un llit escaient, amb la mar a la vista, pell humida i ulls dolcíssims. Una llarga travessia, calmes i galernes, i al remat avarar --feliçment-- a l'escull dels seus pits.

En canvi, en febrer, la felicitat pot ser un cremat de rom Pujol, paladejat sense presa en un refugi de muntanya tranquil i calent. A les cames i al cap, aquell cansament dolç que només dona la muntanya quan la muntanya vol; grampons, botes i polaines escampats per que s'assequen, i una estufa de llenya amb amics a la vora. La tempesta ha passat no fa molt, la lluna fa més blanca la Coma d'Amitges, l'estany al bell mig. I el món resta allà baix, com si mai més hi haguérem de tornar.

En abril ser feliç és poder dormir huit hores. Em sembla recordar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...