Ja ho sabeu: la independència unilateral de Kosovo no va violar cap llei internacional, segons va dictar ahir la Cort Internacional de Justícia (CIJ). Jo mateix citava aquest territori balcànic, a tall dels comentaris a una entrada recent d'aquest blog, com un cas a conéixer i analitzar. La qual cosa no vol dir, en absolut, que em semble gens desitjable ni molt menys exemplar. En tot cas, i des de la meua ignorància, el pronunciament de la Cort em sembla d'una rellevància notable, i estic segur que se'n parlarà a bastament i amb major o menor trellat i propietat.
Per això, i pel moment, m'estime més esperar les reaccions, anàlisis i opinions expertes abans de dir res més, tot i que celebre la resolució i m'alegre molt pels albanesos kosovars. Espere amb curiositat els plantejaments jurídics, basats en les diferents interpretacions del dret internacional que siga d'aplicació. Però sobretot, i especialment, m'interessen les lectures polítiques, que voldria --potser incautament, vist el que n'hi ha-- contrastades i adequadament contextualitzades en un escenari i una història en els què, pel què sé i conec, no desitjaria veure mai el meu país ni la meua gent. Per molt què, al final, la meta a aconseguir puga assemblar-se.
Per això, i pel moment, m'estime més esperar les reaccions, anàlisis i opinions expertes abans de dir res més, tot i que celebre la resolució i m'alegre molt pels albanesos kosovars. Espere amb curiositat els plantejaments jurídics, basats en les diferents interpretacions del dret internacional que siga d'aplicació. Però sobretot, i especialment, m'interessen les lectures polítiques, que voldria --potser incautament, vist el que n'hi ha-- contrastades i adequadament contextualitzades en un escenari i una història en els què, pel què sé i conec, no desitjaria veure mai el meu país ni la meua gent. Per molt què, al final, la meta a aconseguir puga assemblar-se.
En la foto, baixada de la xarxa, la bandera oficial de Kosovo i la d'Albània (usada també com a pròpia pels kosovars, amb l'afegit d'una estrela, des que formaven part de Iugoslàvia).
Interessant a seguir la reacció, si és que n'hi ha a nivell públic, del govern espanyol, un dels que més s'ha oposat a la independència de Kosovo. I, també, la reacció dels que diuen que els catalans no podem ser independents perquè som massa pocs i Europa no ho permetria.
ResponEliminaImagine que, tard o d'hora, el govern espanyol acabarà adaptant la seua posició a la de l'UE, tot i que passarà bastant temps abans que ho faça. Però supose també que, prèviament, insistirà molt en què és un cas excepcional i sense comparació possible amb altres territoris, i forçarà també un pronunciament europeu en aquesta línia.
ResponEliminaAra bé, també serà interessant veure que es diu de la futura relació entre Kosovo i Albània. L'eventual creació de la "Gran Albània" (hi ha qui parla dels "Estats Units d'Albània", junt amb els territoris albanesos de Grècia, Montenegro i Macedònia) ha estat, des de principis del segle XX, un dels grans problemes dels Balcans, i probablement serà un factor clau també en el futur.
Em sembla molt coherent el que tu dius. Sobre això de "La gran Albània", la veritat és que només el nom ja fa angúnia. I sempre s'ha tret el fantasma de la balcanització per frenar les opcions independentistes per aquí i, imagino, que als estats francès i britànic no els fa gaire gràcia tampoc.
ResponEliminaDe moment, el que veiem, és que hi ha molta resistència a Espanya a voler reconéixer l'estat, tot i que se li demana des d'arreu...
ResponEliminaSalut!