Busseig al cor del món

Ja ho havia avisat, que m’estava agradant. I ara, pocs dies després d’haver-lo acabat, ho confirme i el recomane, com me’l van recomanar també a mi. “La mujer que buceó dentro del corazón del mundo”, de Sabina Berman (Destino, 2010), és un llibre que paga la pena llegir. No perquè siga d’una extraordinària qualitat literària, però si per l’originalitat del seu plantejament i per la frescura amb què, gràcies a això, afronta temes complexos i compromesos. Escrit en primera persona i en un estil que fuig de formalismes i que el fa especialment amè i atractiu, conta la història de Karen, una dona autista que acaba esdevenint una important empresària del negoci de la pesca de la tonyina... i moltes coses més.

Les relacions humanes –vistes des de l’òptica certament especial de la protagonista i les seues “capacitats diferents”--, l’educació en un sentit ampli, el manteniment de l’estatus en el món de la Universitat i els negocis, el paper de certs moviments ecologistes són (entre molts altres) temes que apareixen al llarg de tot el llibre, deixant espurnes impagables d’ironia i fragments realment divertits i mordaços. Però sobretot, m’ha interessat especialment tot allò que fa referència a la relació entre els humans i els “éssers que no pensen en paraules”, tema que constitueix un dels fils conductors de tota l’obra, i al voltant del qual l'autora aboca reflexions que mereixen un pensament, o dos. I encara avançaré què, d’alguna forma, Karen acaba fent custòdia marina, el què encara m’ha agradat més. En resum: molt recomanable. I m’agradarà saber que vos ha semblat, si és que també el llegiu.

(Per cert, hi ha disponible la traducció al català a l'editorial Alrevés, però jo m'he estimat més llegir-la en l'original castellà)