A penes sé de tu que acabes d'arribar, però ben mirat és això el més important: potser algun dia algú t'ensenyarà que els majors, de vegades, poden estimar-se molt sense parlar-ne massa... Encara no sé el teu nom, però això tampoc no importa, perquè l'imagine --ignore perquè-- amb regust a mar, i sé que sona càlid i dolç i que a tu t'agrada. I imagine, també, els teus ulls, plens d'una llum que et ve de lluny i que no farà sinó créixer temps amunt i terres avant... I no sé molt bé que més puc dir-te, per bé que no volia deixar de dir-te alguna cosa i és açò el que m'ha eixit. Simplement, i de tot cor, benvinguda...
Un poc misteriós tot plegat. Però un bonic misteri, sens dubte. No em diràs que t'ha trucat la Scarlett?
ResponEliminaCosa de naixements, Vicicle. I d'aquest maleït ritme de vida que acaba deixant poc espai per al què és realment important i et duu a fer servir el blog per dir coses que hauries de dir en persona...
ResponElimina