"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 1 de novembre de 2010

Mar ençà

De vegades, una setmana dóna per a molt. Per a moltíssim, si del que es tractara fóra d'abocar en quatre ratlles tot allò que he tingut ocasió de veure i viure aquests dies passats a les Illes. Paisatges, converses, passeigs, imatges i sensacions que han omplit de dalt a baix aquesta setmana a Menorca i Mallorca, i que deixen una empremta que durarà molt de temps. Però sobre totes elles, la gent: persones a les quals ha estat un vertader privilegi conéixer (o re-conéixer), i amb les què compartir idees, propostes, reptes i esperances ha estat una experiència realment enriquidora i encoratjadora. Però també --o sobretot-- divertida. Moltes bones estones (tant se val que fórem a la taula de reunions, recorrent les illes o prenent cerveses a la plaça Bastió), l'hospitalitat natural i sense plecs, el plaer de compartir una mateixa idea expressada amb accents diferents, i una sensació de proximitat, de complicitat fins i tot, d'aquelles que deixen petja. I un buit, també... De les passejades entre verd i tramuntana pel Camí de Cavalls, les Jornades --magnífiques-- d'ICTIB a Raixa, les mil cares de la mar i les converses a s'horabaixa sobre tot allò que ens uneix a banda i banda d'ella, ja aniré parlant-ne si ve al cas, o fent saber de qui en parle. Però ara com ara, vull quedar-me amb les imatges; amb aquestes, també, però sobretot amb totes les que no és a la càmera on han quedat enregistrades...

 



Ha coincidit, el necessari aterratge en aquest costat de la mar, amb el final de la Fira a Cocentaina. Persona de costums com sóc, m'he deixat caure aquesta vesprada i m'he firat amb les meues filles els tradicionals dàtils i el torró, i encara hem afegit com a novetat de l'any un socarrat --què, ben mirat, resulta d'allò més apropiat. Però pels carrerons de la Vila i el Raval, atapeïts de gent i paradetes, una part del meu pensament ha seguit vagant per les cales de Favàritx, les bosquines d'Es Grau, les marjades de Raixa i els alzinars --a penes entrevistos-- de Tramuntana. I alguna cosa em diu que no passarà molt de temps abans que no necessite tornar a buscar-los.

4 comentaris:

  1. Gràcies, Lady. Si es mesura per aquestes coses --viatjar, aprendre, estar amb gent estimable...-- no en tinc cap dubte. Tant de bo ho recordàrem quan venen mal dades...

    ResponElimina
  2. Un d'aquells llocs que, només el veus, saps que t'hi quedaries a viure sense oposar molta resistència... Encara que fóra només per provar-ho. Salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...