Això significa, segons el meu diccionari,
Capercaillie. El qual és el nom, també, d'un
grup de música escocesa que segurament coneixeu i què, a mi, m'agrada molt. La veu màgica de Karen Matheson, els aires celtes, la sonoritat del gaèlic --que utilizen en moltes de les seues cançons d'inspiració folk-- m'han acompanyat durant moltes èpoques de la meua vida. Perquè hi ha dies de fixar-se en una lletra que ens apunta directament al cor; d'altres, és una melodia la que ens commou i emociona. Però, en moltes ocasions, simplement és perquè la música ens agita les cames i ens fa alçar els peus i els ànims. Com aquest "
Coisich, a Rùin" que deixe hui, potser. Bon cap de setmana (i què ràpides que passen).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada