Entén-me bé, estimada: de cap manera gosaria jo qüestionar la teua atrafegada vida amorosa, només faltava, ni m’importa gens ni mica que els teus amants ens comptem per dotzenes, o per centenars, que tu et mereixes això i més i jo no soc qui per criticar-ho. Però allò que si que comença a ser un problema, i convindria fer alguna cosa, és que ens cites a grapats: no saps els embolics que s’organitzen quan el teu senyor marit arriba d’hora a casa i hem de saltar tots precipitadament per la mateixa finestra, que algun dia algú prendrà mal de veres i tindrem un disgust. No sé, potser que habilitares algunes sortides alternatives, si això fora possible, i assignar-nos-les per grups. O, simplement, que et comprares una agenda...
La meua proposta per als relats conjunts de febrer. Com altres voltes, no negaré que el quadre de Václav Brožík hauria merescut, pel fons i per la forma, un relat d'un to un poc més solemne; almenys, si deixem de banda això de que els defenestrats de 1618 salvaren la vida per haver caigut sobre un muntó de fem, circumstància indubtablement afortunada però d'èpica molt limitada. Però mira, el cabet dona per a açò i poquet més. I encara gràcies, diria jo, perquè la meua primera opció --minimalista i titulada provisionalment “Nivell usuari”-- podria haver estat aquesta:
Obrir finestra.
Eixir.
Eixir.
Eixir.
Eixir.
Ups! Alguna cosa ha sortit malament...
Tant l'una com l'altra m'agraden. No sé si això dels tautogrames t'ha activat, però la imaginació està molt amunt.😉
ResponEliminaAferradetes!
Ara ja comence a aclarir-me un poc, però han estat uns dies sense treure'm els tautogrames del cap, lluna. Potser si que és cert que són un bon exercici mental ;) Moltes gràcies i abraçada!
EliminaDesprés de caure sobre els fems alguns nobles feien l'olor que millor els descrivia.
ResponEliminaÉs evident que els txecs si que saben tractar als seus nobles, xavier. Tenim tant per aprendre encara... Salut i abraçada!
EliminaDe vegades, els relats solemnes enfarfeguen una mica; per això penso que hi hem sortit guanyant amb les teves dues propostes, La primera és ben divertida (i assenyada, perquè el consell de l'agenda és molt necessari en aquest cas :-D). I la segona, de tan minimalista, m'ha semblat genial. Molt bones totes dues!!
ResponEliminaMoltes gràcies, McAbeu! Una agenda sempre és útil, però hi ha vegades que s'esdevé pràcticament imprescindible... Salut!
EliminaTens raó ! Hauran d'organitzar-se bé....amb tanta mobilitat. El PROCICAT els hi pot donar moltes idees de restriccions ! hehehe
ResponEliminaSalut !
No sembla que ho tinguen molt assumit, això de les restriccions. Almenys, espere que no es descuiden la mascareta: la seguretat, per damunt de tot ;) Salut i moltes gràcies!
EliminaA mi també m'ha agradat molt tots dos. El primer és molt divertit i m'ha fet riure. I el segon és filosòficament genial!
ResponEliminaEl primer, ja si això; del segon, he de donar sobre tot les gràcies a Bill Gates i el Windows, font permanent d'inspiració ;) Salut i abraçada!
EliminaVist el quadre, si no són ells qui salten per la finestra, serà el marit qui els tirarà daltabaix!
ResponEliminaPel que es veu, a Praga són molt de defenestrar gent a la més mínima (quatre defenestracions, diu la viquipèdia!), així que farien bé en anar alerta... Salut i moltes gràcies!
Elimina