"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 18 de gener del 2011

Una pedra més

Poseu que hi ha una finca –privada— situada a tocar del parc natural de la serra Mariola, en el límit entre el bosc i les terres cultivades. La neu i el vent han afectat la vegetació, molt densa i poc madura, de pins relativament joves i brolles i matollars nascuts sobre els bancals abandonats. La zona ha esdevingut, per això, un punt especialment delicat, perquè a l’acumulació incontrolada de ramulla s’hi afegeix la proximitat a zones agrícoles, la facilitat d'accés i la seua situació a la part baixa de la gran massa forestal que sobreviu encara a les ombries de la muntanya. Poseu que un grup de voluntaris es plantegen la necessitat de fer-hi alguna actuació que, si més no, contribuisca a millorar aquesta situació i a disminuir el risc que, en temporades menys propícies, el foc s’inicie o s’estenga amb major rapidesa per aquest punt. I poseu, finalment, que uns i altres –propietaris i voluntaris— s'hi posen d'acord i mobilitzen no solament a altres grups per tal que facen una mà en aquesta acció, sinó també a les administracions (local i autonòmica) perquè posen els seus mitjans i col·laboren en la intervenció. Poseu-ho tot junt, i tindreu un exemple bastant ajustat del què és, i representa, la custòdia del territori, de la què ja he parlat en diverses ocasions en aquest blog.

Dissabte passat vam estar fent custòdia del territori a Bocairent. La jornada la van organitzar Avinença –com a xarxa valenciana d’associacions i entitats de custòdia— i els amics i amigues de Mariola Verda, que són una d’aquestes entitats preocupades per la conservació del patrimoni natural valencià. Hi van col·laborar la Creu Roja de Banyeres, l’Ajuntament de Bocairent i la pròpia Conselleria de Medi Ambient. I, evidentment, la propietat de la finca sobre la què es va actuar. Un centenar de persones –moltes d’elles, membres d’altres associacions que formen part de la xarxa i que, com els voluntaris de Friends of Avinença, s’hi van voler sumar a la iniciativa— vam estar ajudant a eliminar el brancam acumulat en aquesta zona, junt al Mas de Terrers i als peus de la Serra Mariola, en la que les espècies típiques de la màquia i el bosc mediterrani comencen poc a poc a fer-se presents. Per la vesprada, una visita guiada al casc antic de Bocairent i a les Covetes del Moros per a tots els participants, va completar una jornada magnífica.


I, al remat, per què? És cert que, des del punt de vista pràctic, una acció com aquesta, limitada a un lloc i un moment molt concret, no passa de ser un simple granet d’arena. Calen molts més recursos per tal de poder dissenyar i executar actuacions racionals (i cal insistir en això: dissortadament, amb això de les neteges, segueixen fent-se massa barbaritats a les nostres serres) que reduisquen el risc d’incendis en àrees crítiques, amb criteris ecològics i sense posar en perill la conservació del sòl i de les espècies de flora i fauna que hi viuen. Però la possibitat que la pròpia societat civil –entitats i propietaris— s’organitze per a actuar, i que les administracions públiques hi presten el seu suport actiu i la seua col·laboració, representa una via d’actuació que no hauriem de rebutjar: a molts altres països del món ho saben, i han fet de la custòdia del territori una eina imprescindible per a la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic, i per a la implicació social en aquesta conservació. La nostra capacitat, com a ciutadans i ciutadanes, és molt major de la que sovint assumim, i la custòdia del territori una de les vies de què disposem per tal d’exercir una responsabilitat directa i compartida en la preservació d’un patrimoni comú. I és tanta la faena que queda per fer, tan gran la paret que volem bastir, que tota pedra hauria de ser, ara i sempre, benvinguda...

7 comentaris:

  1. Tota pedreta fa marge.

    Ens hauríem de fixar en els Països Nòrdics tant en àmbit de l'educació i de la llingüística com en el mediambiental (entre tants altres la veritat). Vaig vore a una pàgina, que desgraciadament ara no recorde, un documental explicant l'organització tant comunal com profesional per a la protecció dels boscos i zones verdes de tota la plana Escandinava i la veritat és que s'ho prenía la majoría com algo personal.

    Però tot està relacionat, alli actuen així perque tenen una bona educació, aci...tenim molt per fer. (aci la majoría es pren com a algo personal el embrutar...)

    ResponElimina
  2. El granet de sorra és com la pedreta que fa marge, que no s'ha de desestimar. Al cap i a la fi, construir societat civil, fer custòdia del territori és una tasca que comença així, amb accions puntuals, gairebé ocultes als mitjans, però que s'instal·len amb força en els cors i les intel·ligències de qui les porten a terme. De debò, algú pensa que per no tenir importància transcendent una bona acció no s'ha de dur a terme? No es millor pensar que si jo actue, qualsevol podria també actuar?

    ResponElimina
  3. Pose, que cal més gent com vosaltres.

    ResponElimina
  4. Desconeixia tot això de la custòdia del territori. Quantes coses he d'aprendre encara! Supose que començar a saber que existeix ja és alguna cosa, així que gràcies.

    ResponElimina
  5. Thor, crec que encertes amb un dels temes clau: l'educació. En molts països del centre i el nord d'Europa, com també a Canada o els Estats Units, el que nosaltres anomenem custòdia del territori (land stewardship) és una pràctica molt estesa, amb centenars de grups actuant --sovint, en col·laboració directa amb les administracions-- i amb una capacitat d'incidència sobre el territori realment remarcable. Ací hem començat amb força, però cal canviar moltes visions i només podrem fer-ho des de l'escola...

    ResponElimina
  6. Gràcies, Anònim. Sovint, quan conte aquestes coses de la custòdia del territori, m'agrada remarcar que fent-la servir no només és important allò que es conserva, sino també --sovint, sobretot-- com es conserva, per tot el que té de promoure la implicació de les persones i de capacitar per a l'acció a la societat civil. De fer-la participar, al cap i a la fi.

    ResponElimina
  7. Morning, Lady, gràcies a vosaltres. Tota pedra fa paret...

    ResponElimina