"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 6 de juliol de 2012

Prendre alè


Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d'una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.


Deixa-ho tot. Al carrer / fa una tarda tranquil·la”, proposava Martí i Pol, i trobe que és una recomanació a tindre molt en compte. A més, a aquestes alçades de l’any (i especialment, en setmanes com aquesta) l'arribada del divendres representa un èxit remarcable, i com a tal ha de ser valorat. Ho deixe, doncs, aci, i des d’ara mateix pose tot l’afany en tractar d’aprofitar les virtuts benèfiques i reparadores del cap de setmana, i a veure si arreplegue també alguna garbeta d’ànims, que se m’està quedant el rebost buit. Inclinar-me cap a la indolència o bé cap el sarau -–totes dues opcions estan obertes i poden ser igualment catàrtiques-- és un dubte menor que resoldré més tard; segurament, hi haurà temps per a tot. L'objectiu, en tot cas, sembla clar: veure d’arribar a dilluns amb forces suficients per encarar una nova setmana i tractar de seguir avançant. Que ja ho deia, també, el poeta, i mai està de més fer-ne memòria: “De res no ens val l'enyor o la complanta”... Bon cap de setmana!






Dues notícies recents --i lamentables-- incideixen directament sobre allò que, diumenge passat, vaig escriure a corre-cuita sobre els incendis de Cortes i Andilla: la retallada d’escoles rurals en moltes comarques del País, i la vergonyosa posició del govern espanyol sobre la reforma de la Política Agraria Comuna. Postures radicalment oposades a qualsevol política raonable de desenvolupament rural que millore la protecció efectiva del nostre territori --i per tant, que contribuisca a previndre els incendis-- més enllà d’urgències, retòriques i eventualitats. Faig propòsit de seguir aprofundint, també, en aquesta línia; però mentre, faig meues en la seua totalitat les reflexions d’Ecologistes en Acció del País Valencià i d'Acció Ecologista-Agró. Els incendis no solament s’apaguen en hivern: es pot fer molt, per evitar que comencen, en els despatxos d’aquells que (diuen que) ens representen a València, a Madrid i a Brussel·les.

Per cert: la biga nova ja està al seu lloc, i a més sembla que el bosó de Higgs està a punt de deixar de ser una hipòtesi. L'univers recupera l'equilibri. Que no tot han de ser desgràcies...





10 comentaris:

  1. Gràcies per dur-nos aquestes paraules de Martí Pol. I pel teu text posterior. teniu raó tots dos. El poeta i tu... potser que pari d'escriure a recer de tanta melangia... i surti al carrer, a veure la tarda tranquil·la.

    Bon cap de setmana i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Carme. També jo vaig fer el mateix, i crec que va pagar la pena: hi havia massa cendra, en els ulls i en el cap, com per no deixar-se dur per la tristesa. Ara segueix estant, però almenys les forces són unes altres. Una volta més, rebrotarem...

      Una abraçada i bona setmana!

      Elimina
  2. No tendrem boscos, no tendrem educació, no tendrem sanitat pública, no tendrem feina, no tendrem dret a parlar en català, però tendrem escoles de l'opus finançades amb doblers públics. Què més vols?

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tan de bo s'albirara on tenen el seu límit, imma, però la veritat és que hui per hui no el veig, ni veig que les reaccions de la gent a tot el que dius --i al que encara ens espera-- passen de cercles molt concrets... Posats a voler, voldria que a aquells que decideixen governs a la nostra terra els cresquera de sobte un poc de coneixement i, ja posats, de responsabilitat. Poca cosa, com veus. Però no ens desanimarem (fàcilment) ;)

      Elimina
  3. Sempre hi ha un poema,... per a cada situació,... I sovint aquells versos són com fets per encàrrec. I a mesura que els culls, vas omplint de forces la cistella.

    Guillem Viladot ho va dir així: "La poesia, al cap i al fi, deu tenir aquesta funció terapèutica: superar les agressions de la vida a cops de paraules"

    Si tries Martí i Pol arreplegaràs moltes garbes d'eixes que necessites; és una de les millors eleccions.

    PS. per cert, la biga era vella, d'eixes que dura tota la vida, o justament era nova, d'eixes "de usar i tirar"?, (és pura curiositat, o mania de voler saber).

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, Àngela: sempre hi ha un poema :)

      M'agrada molt la cita de Viladot: crec que va ser per aquesta "funció terapèutica" que, en gran part, vaig començar a apropar-me a la poesia. I quant a Martí i Pol, és sense dubte un dels meus preferits: sempre hi ha un poema, i quasi sempre és seu...

      La biga era una d'aquelles velles de pi, segurament de quan féren la casa allà pel 1930. Aparentment estava sana --de fet, ara que està fora, es veu quasi tota ben sòlida--, però va cedir per un nus i s'haguera partit del tot si no l'haguèrem apuntalada. El que no han sabut dir-me, més enllà dels efectes del temps, és per què; però sorprén que en uns pocs dies s'hagen ensorrat tres o quatre cases. Però seran manies meues ;)

      Elimina
  4. L'enyor potser serveix per a ser conscient de la importància d'allò que s'ha viscut; i la complanta, per a desfogar-se (una tasca higiènica i no menor). Si no és així, realment, millor posar-se en marxa i eixir al carrer. Si en alguna cosa podem contribuir a aportar algun queviure anímic al teu rebost desnodrit, només has de xiular. Tampoc és que nade en l'abundància, però fa bé pensar que les bones voluntats, juntes, poden fer grans coses. I damunt, s'encomanen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que la vostra contribució a la collita d'ànims és tan significativa com insubstutïble, Maria Josep, i bé que s'agraeix :) M'agrada molt això que dius, i convé no oblidar-ho: gran part de la nostra força depén de la capacitat de seguir fent braçats de bones voluntats, i de tindre'ls a ma per aguantar les maltempsades. I per sort, sabem on creixen, i com collir-les perquè duren. Moltíssimes gràcies!

      (Per cert, et vas animar amb el Condoig?)

      Elimina
  5. Descansa molt aquest cap de setmana. Has provat a deixar de fer hipòtesis al voltant de que passarà quan arribe el dilluns? Una abraçadaaaaaaa

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que em vas fer pensar, Cinderella. Tens raó, seguisc passant massa temps tractant d'anticipar aconteixements que no controle, i no em senta gens bé. I mira que ho sé, però jo cabota... Així que t'he fet cas, he descansat tant com he pogut, i m'he adonat que el dilluns ha estat totalment diferent al que pensava que seria (ni millor ni pitjor: diferent...). Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...