La regla del signe

Pot semblar irònic que les orquídies, universalment reconegudes per l'exòtica bellesa de les seues flors, deguen el seu nom a una part tan prosaica i inconspícua de la planta com són les seues arrels. Però com és sabut, moltes espècies de la família compten amb òrgans subterranis que, per la seua forma globosa i per presentar-se habitualment per parells, recorden els testicles; i això és precisament el que significa la paraula grega orchis (ορχις), amb el qual són conegudes des de l'antiguitat. Moltes denominacions populars en diverses llengües assumeixen  també aquesta vaga similitud amb les gònades masculines (les senyaletes, que deia la meua àvia),  sobretot per referència als gossos i altres cànids, i han donat lloc a noms com cojón de perro, collóns de can, botonets de gos, dogstones o khasyu 'th-thaleb (testicles de rabosa, en àrab).

Orchis ustulata amb els seus tubercles.
 De la Wikipedia.

Era inevitable, amb aquests antecedents, que la imaginació popular lligara caps i, per aplicació de la coneguda "regla del signe" --la signatura rerum, de la qual parla extensament Font i Quer, segons la qual les plantes assenyalarien les parts del cos humà per a les què podrien ser útils-- atribuïra a les orquídies propietats vinculades a l'aparell reproductor masculí. La fama afrodisíaca de les orquídies es remunta almenys a la Grècia clàssica, i va ser coneguda també pels romans: les begudes preparades amb els tubercles assecats de diverses espècies d'Orchis o Ophrys --conegudes amb els significatius noms de satyrion o priapiscus-- tenien, segons diversos autors, propietats extraordinàries i proporcionaven un vigor sexual pràcticament inesgotable. Encara avui, en Turquia i altres països de la Mediterrània oriental i l'Orient Mitjà, és molt popular una beguda denominada salep o sahlab --una deformació de la paraula àrab thaleb, abans esmentada-- la qual es prepara barrejant, amb aigua o llet, la farina obtinguda en dessecar els tubercles d'algunes espècies d'orquídies, moltes de les quals es troben amenaçades a causa de la seua recol·lecció incontrolada. No he trobat cap referència sobre aquestes pràctiques a casa nostra. Però per si de cas, convé aclarir que s'ha comprovat que les suposades propietats atribuïdes a les orquídies (i al salep, que va tindre també un ús medicinal en Europa fins fa alguns anys) són simplement inexistents: recorrent de nou a Font i Quer, "no es ni de más fácil digestión ni de más valor nutricio que la patata".

El cas és que, pensant en la regla del signe, m'ha vingut al cap la coneguda relació entre les nostres nous i les seues suposades virtuts benèfiques sobre el cervell, al qual recorden poderosament; i, a la vista de la banda de salvatges, ignorants i descerebrats que pul·lulen per aquest País, no puc estar-me de recomanar-los que se n'administren una bona dosi, a veure si milloren un poc: cinc o sis quilets, d'una tirada, per via rectal. I sense llevar-ne la closca, que tothom sap que en la pell estan totes les vitamines. De res.

Ja veieu que seguisc aprofitant aquesta primavera, que està resultant especialment generosa per als qui ens estimem les orquídies. Aquestes procedeixen també de Mariola --probablement, una de les localitats valencianes més importants per la diversitat d'espècies que alberga-- i són, de dalt a baix i a falta de criteri millor fundat, Orchis tenera, Ophrys incubacea, O. scolopax i Limodorum abortivum.