"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 4 de novembre del 2014

Treure cap




Ja ho he dit, ací mateix, altres vegades: encara que siga tan impròpia com està tornant a ser la d'enguany, la tardor mediterrània és també un temps propici per al rebrot (i, segons per qui, fins i tot per la florida). I a mi, de sobte, m'ha fet l'efecte que porte massa temps embolcallant-me amb corfolls, protegint-me sota terra mentre espere que arriben unes condicions que, a poc que hi pense, potser encara s'han de fer esperar, si és que al final arriben. Així que, tot i que amb la prudència necessària –no estan les coses com per dilapidar sense criteri unes reserves que han costat molt d'acumular-- he pensat que ha arribat l'hora de trencar corfes i embolcalls i de veure d'alçar el cap de terra, ni que siga una miqueta, per mirar un poc més enllà. Pel moment, d'ací una estona marxe cap a Barcelona: he decidit invertir un parell dels dies lliures que encara conservava per tal d'assistir a les cinquenes Jornades Estatals de Custòdia del Territori, amb ganes de retrobar a gent a qui m'estime molt, d'aprendre coses noves i de recordar-ne, també, algunes de ja sabudes. Sé –i per això he hagut de fer-li unes quantes voltes abans de decidir-me a anar-hi-- que potser no és el moment més oportú, que ha calgut encaixar unes quantes peces per tal de poder fer-ho i que, en tornar, aniré encara més de bòlit que fins ara; però mira, m'ha semblat que valia la pena assumir el risc. I al remat, només és el rebrot, allò que arrisque. O això em sembla, si més no.






Inevitable, parlant de corfolls, no recomanar-vos una visita a la nova secció de "Passa la vida", el magnífic blog de l'amiga Maria Josep Escrivà, que ha anomenat “la vida secreta de les paraules” i que ha obert, precisament, amb aquest mot tan arrelat a la terra: la poesia, en mans de Maria Josep, brota dels llocs més insospitats. Quant a les fulles de més amunt, són d'Urginea undulata, una interessant espècie bulbosa que, a hores d'ara i com tantes altres, comença també a treure el cap per les brolles i herbassars de les comarques centrals valencianes. I pel que fa a Barcelona, i a les Jornades, ja vos contaré...





6 comentaris:

  1. Una imatge que m'ompli d'un benestar instintiu i cíclic és descobrir com, amb les rosades de la tardor, els marges de les carreteres que recórrec cada matí quan vaig a la feina, comencen a cobrir-se d'herba. Cada vegada és més estrany veure herba verda a les vores dels camins, perquè la ruixen per a fer-la desaparèixer. Supose que es deu considerar "mala herba". Tu això ho entens?

    I ara, per al·lusions: m'alegra molt que t'agrade la nostra secció on intentarem transmetre l'amor per les paraules, pel que contenen i pel que suggereixen, com inacabables vides secretes que són. És un projecte compartit amb Júlia Llorca (fotografia) i Àngela Guixot (text literari).

    Que et vaja molt bé per Barcelona. Trobe que t'hi trobaràs un ambient ben animat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I en canvi, quan camines per les vores de les carreteres --cosa que de tant en tant no tinc més remei que fer-- sobta la quantitat de fem, llaunes, plàstics i altres porqueries que poden arribar a trobar-se... Això si, d'herbes si que les "netegen" ben netes...

      La vostra secció és una idea magnífica, Maria Josep (i fes extensiva també la meua felicitació a Júlia i a Àngela). I a més, l'heu començat amb una paraula que m'estime especialment, amb una sonoritat extraordinària i amb ressonàncies vegetals... Com no m'havia d'agradar? ;)

      Barcelona, com sempre, un plaer... M'ha anat molt bé fer aquest petit parèntesi, retrobar amistats després de massa temps sense veure-les, i posar el cervell a treballar, que sempre va bé. Com sol dir-se: només han estat un parell de dies, però torne amb les piles carregades i amb idees per a fer conserva... Salut, moltes gràcies i una abraçada forta!

      Elimina
  2. Respostes
    1. I si, entre herba i herba, brotaren també uns quants bolets --que ací, pel sud, està la cosa malament-- ja seria magnífic... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. M'admiro de la petita i esforçada vegetació que apareix entremig de rajoles de carrer i de llambordes: vida soterrada que somia el sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Olga. M'agrada molt el que dius, i com ho dius... D'alguna forma, ve a ser com el que diu Maria Josep: els humans dediquem grans esforços a tractar d'eliminar la vida d'aquells llocs on, per alguna raó, creiem que no ha de ser. Quasi sempre inútilment, per sort...

      Elimina