...la voluntat de no oprimir ningú
i de no ser oprimits.
Aquest és el nostre orgull,
la font de tots els tresors.
divendres, 21 d’octubre del 2011
Enyors
Entre el cansament acumulat i el de nova collita, la setmana ha acabat per fer-se llarga, tot i que les feines que avancen i les idees que s'agiten l'han feta, també, més passadora. De tot allò que he trobat a faltar aquests dies atrafegats, sembla que només dormir s'esdevindrà en breu. Per a la pluja i d'altres enyors --de sobte m'he adonat que hi ha Euskadi, entre ells-- caldrà esperar un poc més; però potser tampoc massa... Bon cap de setmana!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aiiii tu sí que m'has fet enyorar ara uns camps de treball que vaig fer a Euskadi, l'any 96 crec, a Berriz.
ResponEliminaI és que en una de les sortides que vam fer vam anar a Gaztelugatxe... impressionant. Vaig quedar bocabadat. Tant, que anys després que tornava a passejar per Euskadi vaig desviar-me de la ruta prevista per a tornar-hi a passar. Un lloc meravellós!
Per regla general m'encanten aquestes entradades de 'Oh, Déu meu, estic fet pols i no puc més!!! Però encara tinc un darrer alè per a contar-ho al bloc' jejejej... (és ací on es manifestaa això de la comunicació bidireccional i certa 'comoditat' en les formes a un entorn virtual!!)
ResponEliminaQuà tal si proves a descansar aprofitant que estem en cap de setmana?
:)
No hi he anat mai a Euskadi ho tinc pendent....m'entra l'enyor ja abans d'anar-hi... un enyor sideral! unes fotos esplèndides!
ResponEliminaM'alegra haver-te fet pensar en bons records, porquet! Com tu dius, Gaztelugatxe és un indret màgic, un dels molts que amaga aquella terra increïble... Jo farà ara tres anys de la darrera vegada que m'hi vaig deixar caure per allà --a penes uns dies per Arantzazu, Arrasate i Oñati, i el Goierri de passada-- i en tinc moltes ganes de tornar-hi amb temps i calma.
ResponEliminaLiteralment, Cinderella: arrossegant-me heròicament sobre el teclat, vencent la fatiga i la desesperació, per tal de deixar constància del meu estat i no decebre les expectatives dels lectors/es :P
ResponEliminaHui, millor, que ja he pogut dormir una mica més: el viatge a Anglaterra i els dies posteriors voltant arreu del País han estat fantàstics, però quan penses que et calen vacances per descansar de les vacances, igual és que alguna cosa no has entés bé. I que ja tinc una edat, també ;)
En tot cas, per si no hi has caigut: el cap de setmana de Mig Any igual no és el millor per provar de descansar, però es farà el que es puga... moltes gràcies, et llisc, salut i endavant! :)
Un lloc per conéixer, Elfreelang: ja em contaràs quan hi vages, que segur que serà ben aviat. Jo me l'estime molt, aquella terra; tan de bo aquesta vegada les esperances es confirmen i Euskadi i la seua gent puga per fi guanyar-se un futur lliure, sense pistoles ni coaccions de cap mena... "Tots els colors del verd/gora Euskadi diuen fort/la gent, la terra i el mar/allà al País Basc"
ResponElimina