"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 24 d’octubre de 2011

Vides exemplars (II)

"Quan va poder, no va voler; quan va voler, no va saber; quan va saber, ja no podia". El biògraf va somriure, íntimament satisfet. No era culpa seua que l'obra que li havien encarregat no donara per a més: hi ha vides que caben en un llibre, d'altres en una cançó; però a moltes altres, els sobra amb una sentència. O amb un epitafi.


7 comentaris:

  1. Que bo l'apunt i tambe que cruel el biograf...
    Coralet

    ResponElimina
  2. L'epitaf m'ha semblat genial. És un resum tan bo, que trobe que resulta universal

    ResponElimina
  3. Aquest biògraf és una mica destraler eh?

    Hi ha qui fa coses amb més o menys ressò, però totes les vides tenen la seva singularitat!

    ResponElimina
  4. Ningú no naix "ensenyat". Fem, deixem de fer, ens equivoquem, caminem com podem i l'atzar també hi juga.

    ResponElimina
  5. carina, moltes gràcies :)

    gràcies també a tu, coralet. tens raó, un poc cruel si que queda el biògraf... ara mateix, de fet, està preguntant-se: "val, si, però... va ser feliç, malgrat tot?"

    cinderella, és molt possible que siga com tu dius... supose que és inevitable que, si més no en alguns aspectes de la vida, a tots ens passe com al "biografiat". La qüestió és evitar que tota una vida puga resumir-se així.

    porquet, jo també ho crec així; sobretot, els milions de vides que mai no mereixeran que algú en faça una "biografia" però de les què, probablement, podriem aprendre moltes coses de com viure la vida...

    Això mateix, David. en pensar-ho, de fet, pensava posar-li com a títol alguna cosa així com "un epitafi que mai no voldria...". Per cert, quan pense en el contrari, sempre em ve al cap el que Atxaga atribueix a Juan Imaz en "El Hijo del Acordeonista": "Necesitaba dos vida, sólo he tenido una".

    Tota la raó, novesflors. Sempre m'ha preocupat, però, estar ajornant coses per a un "moment oportú" que és possible que mai no es produisca... aprenem errant, i per això cal assumir riscos, no siga que quan arribe l'hora ja no siga possible.

    gràcies a tots/es per comentar!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...