"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 4 de gener del 2013

Tricolor





La tramuntana de dimecres va girar ahir a gregal, i el cel va anar cobrint-se de núvols i plugims; fins i tot va nevisquejar en els cims de les muntanyes. Ha durat poc, en tot cas, perquè hui ha arribat el ponent, i jo he tornat a la faena: setmana mínima --la cosa ha vingut així-- però que ha anat bé per posar-se al dia i fer més fàcil l'autèntica reentrada de dilluns, en passar Reis. Abans, però, encara vaig tindre temps, ahir al matí, de complir el desig ajornat i pujar a la Penya Alta de la Xortà per fer-li una ullada a la mar. I als teixos, sempre màgics, a la roca viva, als paisatges sempre estimables d'aquelles terres que de vegades semblen dibuixar --en blau, en gris i en verd-- la seua pròpia i distintiva bandera.








Hui és, a Alcoi, el Dia de la Burreta, una de les peculiaritats –unes altres són els negres que pugen als balcons amb les escales durant la Cavalcada, o que el rei negre siga Gaspar en lloc de Baltasar-- que singularitzen la tradicional celebració alcoiana dels Reis: el patge reial recorre els carrers de la ciutat anunciant l'arribada imminent de Ses Majestats, seguit per unes burretes albardades amb grans bústies que arrepleguen, a peu de carrer, les cartes que els xiquets (i els no tan xiquets) els lliuren. A mi se m'ha passat ja el temps d'esperar, amb els peus gelats i les meues filles al braç, l'arribada del 'Bando'; però crec que hui també m'acostaré a veure vindre les burretes, i potser fins i tot hi deixaré caure, un any més, la meua carta: formular els desitjos és sempre el primer pas per tractar que es complisquen. Bon cap de setmana, i que vinguen ben carregats!









10 comentaris:

  1. Bona Cavalcada (he llegit que volen "exportar-la" a Alemanya i als EEUU) i que els desitjos de totes les cartes que la burreta arreplega es complesquen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caldrà demanar-los royalties als alemanys i els americans, novesflors ;) Espere que hagen vingut carregats (jo no em puc queixar). Salut!

      Elimina
  2. Enguany també he escrit la carta als Reis, tens tota la raó, escriure els desitjos o pensar-los és el primer pas perquè es compleixin.

    Quines imatges més màgiques :)

    Bons Reis, una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia! Bons Reis també per tu, i que tots els teus desitjos --escrits i pensats-- es complisquen. Una abraçada!

      Elimina
  3. De ponent sempre ve alguna cosa que ho espatlla tot.
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Almenys, el vent no podem evitar-lo; però amb tota la resta de "ponentades", ja ens aniria bé fer alguna cosa per tal que deixaren de fer-nos mal... Bon cap de setmana, Jp!

      Elimina
  4. Que la carta als reis et sigui contestada i les il·lusions es puguin fer realitat.....curiosa la vostra celebració aquí el rei negre és l'altre....però tant me fa el color o el nom.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de les tradicions sempre és una cosa curiosa, Elfreelang, per bé que els alcoians som un poc extremats: fa uns anys l'Ajuntament va voler canviar-ho i fer que el rei negre fóra Baltasar, i es va muntar un bon embolic. Llàstima que per a altres coses no siguem igual de ferms... Gràcies i una abraçada!

      Elimina
  5. Doncs es veuen unes panoràmiques fantàstiques des d'aquesta Penya Alta de Xortà! Això em fa pensar, altra vegada, el meu gran desconeixement de la muntanya valenciana... i que al final no va fructificar aquella trobada al Penyagolosa, però que la segueixo tenint ben present!

    Espero que hagis (hagueu) passat uns bons reis!

    ResponElimina
  6. La Xortà és una de les meues "muntanyes de proximitat", a mitja hora curta d'Alcoi però sempre agradables de pujar. I tot i que a penes passa dels 1.200 metres, les vistes sobre les Marines són magnífiques.

    Quadrar agendes sempre és complicat, porquet, però tard o d'hora trobarem el moment per al Penyablogosa. En tot cas, ja saps també que ací tens casa. Gràcies i una abraçada! (i espere que els reis hagen vingut carregats; ací s'han portat bé, potser massa i tot ;)

    ResponElimina