"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 11 d’abril de 2011

Fent memòria

Tot i que reconec que no va molt amb el meu caràcter, de vegades convé ser un poc previsor i administrar el temps amb certa prudència. La setmana s’anuncia de nou densa i complicada i, a més, tinc prevista per al pròxim cap de setmana una curta però desqueferada escapada insular que em mantidrà allunyat d’altres ocupacions. Per això, tot i que amb una certa malícia per no haver tret a aquest estiuet anticipat tot el profit possible, aquests últims dies he optat pel confinament domiciliari com a condició necessària per complir dignament amb compromisos prèviament adquirits. Els compromisos: des de FAPAS-Alcoi hem decidit commemorar el desé aniversari del Projecte Canyet i, en un moment de debilitat dels què amb certa freqüència em sobrevenen, vaig quedar encarregat --gustosament, en tot cas-- de redactar els textos per a una exposició sobre el particular. De moment, la cosa avança; ja vos contaré com acaba, per si vos abellira vindre a veure-la.

La qüestió és que pensant, llegint i escrivint sobre com va sorgir la idea de reintroduir els voltors a les nostres comarques, i sobre el trajecte –llarg, complicat i no poques vegades descoratjador—que ha calgut travessar per dur-la finalment a la pràctica, he pogut constatar de nou dues evidències que, per bé que sabudes, no deixen mai de resultar un poc inquietants. La primera, que el temps passa ràpid, molt ràpid... Tot i que hem escollit l’any 2000 com a data de referència per a l’inici del projecte (coincidint si fa no fa amb la constitució formal del grup i l’arribada dels primers voltors a les instal·lacions del canyet de les Pedreres de Sant Cristòfol), la primera dada documental que hem pogut recollir  –una crida, publicada en la revista Quercus i feta des de la Colla Ecologista la Carrasca, sol·licitant informació sobre projectes comparables-- es remunta a l'estiu de 1991. La segona, íntimament relacionada amb aquesta, té a veure amb les passades que, sovint, ens juga la memòria: no solament tendim a oblidar molt més del que recordem, sinó que a més un mateix fet pot ser evocat amb matissos diferents –i, fins i tot, contradictoris—per les persones que el visqueren. És per això que, de tant en tant, convé airejar alguns records perquè revifen; i si pot ser amb aquells i aquelles que en foren, també, protagonistes, molt millor.

Ja veieu: cavil·lant, una vegada més, sobre el pas –inexorable, diu el tòpic—del temps i els anys... i la lluita, no sempre reïxida, per tractar d’aprofitar-los al màxim. Siga el que siga el que signifique, al capdavall, aprofitar-los.




Dos assumptes rellevants haurien merescut, hui, que els haguera dedicat aquestes ratlles. Però com que d'altres blocs amics ho han fet amb més traça de la que jo podria posar-li, em permet suggerir-vos que els feu una visita. El primer, l'incendi que aquest cap de setmana ha tornat a assolar les terres de La Safor, i respecte al qual vull fer meues les encertades paraules de Carles Tomàs des del seu lloc. El segon, el divuité aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló, que --com molta altra gent-- recorda el blog de Feliu Ventura: com ell mateix diu, records adolorits, obstinada memòria...

2 comentaris:

  1. Rusell, estic "flipant" amb la teua entrada anterior: fins no fa molt no pensava ni anar a votar. Desprès de tot aquest País Valencià nostre està "molt malaltet" i en definitiva la gent de carrer (almenys molts d'ells, queveuen amb indiferència i certa complacència el que estan fent els nostres polítics sense vergonya) també té el que vol, o si més no, "allò que ha botat"... Ara no sé que faré, perquè l'opció de fugir covardament d'ací i no haver de veure/escoltar a Camps tornant a guanyar se m'està esmunyint de les mans... En fi, no sé que farem: estic des de ben jove absolutament decebuda de la Política i dels polítics.

    La Fada

    PS: Et pose un enllaç perquè trobe que un dia preguntares pel meu Fotolog. Si li fas una ullada veuràs que no s'assembla gens a la seriositat/compromís del teu bloc, i que simplement he deixat anar les meues palles mentals :)

    http://www.fotolog.com/lateuafada/91157384

    Qualsevol semblança amb la realitat serà pura coincidència!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel teu comentari, Fada. La veritat és que, com veus, jo estic també ple de dubtes i bastant decebut... I el cas és que em sap un poc mal, perquè crec que no tots els polítics són iguals i, encara que no abunden tant com voldria, hi ha molta gent (i molt bona) que segueix esforçant-se perquè també els partits polítics siguen altra cosa... I, com suggeria Saramago al seu magnífic "Assaig sobre la lucidesa", sempre es pot votar en blanc...

    PS: aquest blog no vol ser ni seriós ni compromés; només, de tant en tant, fa veure com si ho fóra, però no te'n fies gens ;)

    M'agrada molt el teu fotolog, gràcies! Aniré seguint-lo, no ho dubtes :)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...