Ho he intentat, però al capdavall --i per aquesta vegada-- desistisc de seguir buscant la forma escaient de dir-ho. Les hores s'han fet molt curtes però la collita ha estat ben generosa. I de nou torne de l'illa --damunt Maó la lluna-- amarat de sensacions, d'imatges i d'emocions; són les paraules, les què em fugen. Així que només una en diré, però de tot cor i des de molt endins: gràcies...
Tanta llum, tanta llum de mar arreu,
com un cos de vent que fuig del temps
Hihihi, ja tinc bitllet per anar a Formentera, les illes són màgiques, a l'estiu vaig fetn el canvi, Menorca, Formentera, dies de relax i desconnexió total! precioses fotos! I millors paraules!
ResponEliminaFormentera és la que em queda encara per conéixer, zel; espere que siga més prompte que tard. I també em queda encara molt per veure de Mallorca i Eivissa... però reconec que Menorca em té el cor robat. Que disfrutes molt, gràcies, salut!
ResponEliminaNo em puc quedar amb cap d'elles, les quatre illes m'encanten, em tenen el cor robat i tenen mil-i-un secrets per anar descobrint pacientment.
ResponEliminaTant de bò jo pogués viatjar per veure els llocs que comparteixes ací!
ResponEliminaTens raó, porquet. Pel que vaig coneixent d'elles, és molt el que amaguen i el que cal anar desvetlant... Reconec que Menorca té, per mi, un encís especial; però no voldria deixar passar molt de temps abans de tornar a les altres, tan diferents en algunes coses, i tan semblants en altres.
ResponEliminaColometa, vaig anar per primera vegada a Menorca... en octubre de l'any passat! És d'aquells llocs que tots et diuen que cal conéixer, però vas deixant-ho fins poder. I el cas és que estan, realment, ací al costat... Gràcies, salut! (i que hi pugues anar ben prompte)
ResponEliminaQuina enveja ;)
ResponElimina