Passejant, dissabte, entre els cirerers de Travadell; com cada any, sempre que s'ha pogut, des de molt abans de saber què volia dir hanami. La bellesa no fa desaparéixer els maldecaps, però sovint els fa veure amb uns ulls diferents: res no fa fruit abans d'haver florit, i ara és --salta a la vista-- temps de florida...
Puc predicar-vos amb les vostres mateixes paraules:fugiu del cristianisme de les coses,paganitzeu de nou tots els afectes,car per assolir la bellesaus heu de despullar de prejudicisi viure amb els ulls ben obertsi amb els sentits tensos com un crit.
Llavors recobrareu el tacte de les coses lleusi les vostres mans seran de vent i de llum.
Miquel Martí i Pol
Una joia delicada i quotidiana, que de vegades no apreciem.
ResponEliminaAquest cap de setmana, per sort, he pogut gaudir de la florida dels cirerers i del verd exaltat a tots els sembrats... i la plantada dels trumfos per a que a l'estiu puguin ser plegats!
ResponEliminaM'ha encantat el vídeo! De qui és?
ResponEliminaLa Fada
I tant, zel... Les valls de la Marina i el Comtat --Gallinera, Laguar, Travadell-- són ara mateix i com cada any una meravella; per sort, cada any més gent que s'hi apropa a veure'ls i conéixer-los (i no cal que et diga que quan vulgues no tens més que dir-ho)
ResponEliminaÉs l'hora d'això, porquet, i sempre és una sort poder-ho fer. I menjar calçots, també ;) --que això si que em sembla un tradició digna d'importar, i no aquelles coses estranyes i insubstancials del halloween i demés...
Fada, a mi també m'ha fet gràcia el video (encara que l'oficial té també la seua cosa). No sé dels autors res més del que diuen ells als crèdits: Ambsenseproducció, de Badalona; però en tenen alguns altres penjats que m'han agradat també.
Gràcies pels comentaris, salut!
Camí del Pic de l'àliga, passada ja la localitat de Gàtova, n'hi ha una desviació a l'esquerra que et duu a la Font del Rebollo. De sobte t'endinses a una petita vall plena de cirerers que no semblem molt cuidats -el fruit sol portar cucs- però que donen una bellesa insòlita a l'entorn. I tot i que no és el mateix, a la plana que envolta a Casinos, els ametllers són de pura nata poètica. Quin goig, la natura. Salut.
ResponEliminaVicicle, m'adone que m'havia decuidat de donar-te les gràcies per la recomanació. Tinc molt abandonada la Calderona --a penes recorde els seus camins principals-- i convé que hi pose remei prompte. Salut!
ResponElimina