"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dissabte, 5 de novembre de 2011

Enxarxant

Dijous passat, a Madrid, va passar una d'aquelles coses què, per pròximes, costa apreciar amb la perspectiva adequada, però què en veure-les amb un poc de distància s'intueixen com a fites destinades a adquirir, en el futur, un matís il·lustre i un caràcter referencial. És per això que va pagar la pena eixir un poc abans de la feina, encarar-se a la pluja i a l'autovia, i retornar a València de matinada només per haver pogut estat presents en l'acte de constitució del Fòrum Estatal de Custòdia del Territori (FECT): després d'un procés llarg i complicat que ha durant quasibé cinc anys, tretze entitats i xarxes de custòdia del territori de tot l'Estat --entre elles, les tres que representen els països de parla catalana: XCT, ICTIB i Avinença-- hi van escenificar la creació d'aquesta entitat, que naix amb la voluntat d'actuar com a xarxa de xarxes i, molt especialment, d'exercir com a interlocutor qualificat, davant l'administració de l'Estat, en tots aquells assumptes que depenen d'ella i que, per tant i ara com ara, ens afecten directament o indirectament.

Excusareu que no m'esplaie ara en detalls respecte als inevitables efectes que l'escapada llampec a la Meseta ha introduït en aquesta setmana, ja de per si un poc estranya, de festa intercalada i feina acumulada. Ni tampoc ho faré, pel moment, sobre el propi Foro, perquè si vos interessa podeu trobar més informació en qualsevol de les entitats fundadores, i perquè m'adone també que aquesta tardor --que per fi sembla que vol començar a ser-ho-- hi estic dedicant molt de temps i espai, en aquest blog, a aquestes qüestions. Que no deixa de ser normal perquè ja veieu que una part substancial de les meues passions i conviccions tenen a veure amb aquests assumptes, i les coses venen com venen i en unes poques setmanes n'han vingut moltes i molt seguides i a mi m'agrada deixar-les dites. Però tampoc és cosa d'abusar, que la processó és llarga i el ciri curt. Així que, pel moment, diguem només que la gent i les organitzacions que ens interessem per la conservació i la custòdia del territori disposem, des de dijous passat, d'un (altre) instrument per poder avançar, nascut des de les pròpies entitats i al què li voldriem vaticinar una llarga i fructífera vida. I també que plou i fa vent; que el codonyat comença a adquirir una textura escaient; i que com açò no canvie molt, de bolets i esclata-sangs, enguany, en collirem ben poquets per aquestes muntanyes. Però l'esperança, també en açò, no s'ha de perdre mai. O quasi mai. Bon cap de setmana!






6 comentaris:

  1. Doncs enhorabona! Iniciatives així n'hi haurien d'haver moltes més. Té molt bona pinta!

    Déu n'hi do una "escapadeta" València-Madrid!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, porquet! Trobe que sempre és interessant poder avançar en això que se'n diu 'treball en xarxa', i més en aquests temps complicats. No ha estat fàcil posar-ho en marxa, ni tindrà un camí senzill; però crec que per ganes no quedarà. I en efecte: una pallissa, vuit-cents quilòmetres entre anar i tornar en una vesprada-nit, però no hi havia altra manera de combinar-ho amb un cost assumible (en diners; en CO2 i en cansament, ja és una altra història).

    Per cert: passejant dissabte passat pel Gòtic, vaig recordar les teues entrades --especialment, les de Santa Eulàlia i les 'llàgrimes de setembre' ;) Salut!

    ResponElimina
  3. Hola!
    Comence a pensar que també ets dels que no se'n perd ni una, eh? Això està bé!! :)
    Per cert, gràcies per la recomanació musical:

    "Diguem sinó has vist ploure mai de nit... en dies assoleiats!" Senzill, clar, i malgrat tot,bonic i emotiu
    Bon cap de setmana de tardor!

    ResponElimina
  4. Cinderella, reconec que un poc enredrador i cul del mal asiento sí que sóc, però que hi farem... Mentre el cos aguante i no estirem més el braç que la màniga, ja anirà bé ;)

    M'alegra que t'agrade :) Amb la seua veu, aquesta versió de la Creedence té alguna cosa d'especial... Gràcies a tu, bon cap de setmana!

    ResponElimina
  5. fa molt de goig la iniciativa, des del punt de vista d'una espectadora...
    per cert, vos interessa fer compte de twitter, a avinença. el teniu?
    és que jo m'hi he acabat d'enganxar i és una eina útil per donar-se a conéixer :)

    ResponElimina
  6. Encara no el tenim, Coralet; també amb el facebook ens ha costat, però a poc a poc comencem a arrancar. Jo fa poquet que m'hi he posat amb el twitter i encara no controle molt això de les piulades, però realment és una eina fonamental per a la difussió i ens hi haurem de posar més prompte que tard. I qualsevol ajuda serà benvinguda ;)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...