Reconec que no he estat un gran lector de Montserrat Roig. Només recorde haver llegit d'ella (i ja fa uns quants anys d'això) "
El temps de les cireres", del qual a penes si conserve uns pocs records... De vegades, la vida té aquestes coses: ens apropa o ens allunya d'algú --o de la seua obra-- sense que sapiguem molt bé per què. En aquest cas, és evident que una mort prematura (que, per cert, recorde com una notícia que em va colpir) és una circumstància rellevant, però potser no seria suficient per explicar-ho. Per deixar saó, les coses --i les persones-- no solament ens han de
passar, sinó que han de fer-ho en el moment oportú i de la forma adequada. Potser és simplement per això que no he estat un gran lector de Montserrat Roig: per falta d'oportunitats, o per no haver estat suficientment atent quan s'han presentat. Però si no de l'obra, al llarg d'aquests anys si que he anat sabent un poc més del seu perfil cívic, de la seua tasca periodística, de les seus lluites i els seus compromisos; i és per això, sobretot, que he decidit afegir-me hui a aquesta
crida blogaire (gràcies,
Carme). En realitat, però, el meu autèntic homenatge a Montserrat Roig s'haurà d'ajornar uns dies: en el meu pròxim --i imminent--
event literàrio-capilar, els seus llibres tindran un paper protagonista. En el meu cas, al menys, que aquest record de vint anys d'absència servisca per omplir un buit que potser mai hauria d'haver existit en les meues prestatgeries. Ni en les meues lectures.
El mateix buit tinc jo a les meves prestatgeries i al meu currículum personal de lectures... :(
ResponEliminaMe n'avergonyeixo una mica. Sempre he vist els seus llibres i he dit, n'he de comprar un, n'he de llegir un, però al final han passat per davant altres prioritats lectores del moment.
Ara, després d'aquest homenatge generalitzat a la blogosfera ja t'asseguro que no passarà més temps que no me'n llegeixi algun!
Moltes gràcies Alfred, si us l'hem acostat una mica ... jo em dono per ben satisfeta!
ResponEliminaM'encanta que fins i tot no sent un gran lector d'ella, t'hi hagis afegit. La Montserrat Roig tenia tantes facetes, que d'alguna t'has sentit a prop o al menys has tingut la voluntat de sentir-t'hi. Això és com un regal dels que hem tingut la idea!
Una abraçada.
Una abraçada!
Mai és tard, sempre és bon moment per l'apropament a una gran dona!
ResponEliminaEt recomano molt doncs que aviat posis remei i et llegeixis algun llibre d'ella ...n'hi ha per triar Bon homenatge!
ResponEliminaEl mateix em passa a mi, porquet. És una d'aquelles autores que sempre tens present i pendent, però per a la què mai he trobat el moment adequat... però ja és hora, i d'ara no passa.
ResponEliminaMoltes gràcies a tu, Carme :) no solament he redescobert a Montserrat Roig gràcies a la vostra iniciativa i a la moltíssima gent que hi ha participat, sinó que estic segur que ben aviat els seus llibres tindran un lloc important entre les meues lectures. Endavant i una abraçada!
ResponEliminaEstic segur, zel. Pel que sé d'ella i de la seua vida, paga la pena apropar-s'hi encara que siga tard, i més en els temps que corren. I gràcies, també a tu.
ResponEliminaElfreelang, gràcies a la gent que hi heu participat i que la coneixeu bé, m'he fet una idea de per on voldré començar; per a la resta, confiaré (com sempre) en la meua llibretera. Gràcies, salut!
ResponEliminaEsperarem amb anhel les cròniques pels pèls.
ResponEliminaI si abans d'anar a la perruqueria passes a recollir els llibres, sempre pots començar-los a llegir en lloc de les revistetes del cor que només t'ofereixen.
Gràcies, Víctor. En efecte, aquesta és la idea: queda una imatge un poc estranya estar allí amb els llibres, però arriba un moment que fins i tot els Interviu acaben cansant... Salut!
ResponElimina