Ara mateix tem per Mariola. I em fa mal fins i tot escriure-ho. Amb tota la impotència, amb una immensa ràbia i una tristesa immensa, tem que es faça fosc i tornar a veure el tètric resplendor de les flames mostrant-se rere el Cerincal. Com si no fóra prou amb l'incalculable desastre que està assolant la Vall d'Albaida des d'anit, amb Agullent i Ontinyent tocats pel foc de molt a prop, amb Bocairent --segons estic llegint als fòrums, que ens venen informant des de fa hores, i ara també a la premsa-- assetjat per les flames, amb les serres d'Agullent, i l'Ombria, i el Torrater, que s'han fet fum altra vegada. Pot passar (si no ho ha fet ja) pel mateix Bocairent, per la Masserra, per Alfafara: Mariola és ara mateix més vulnerable que mai, l'amenaça massa gran. Tant de bo la feina de tanta gent, i també la sort, impedisquen que les flames tornen a profanar una serra que, com tantes altres --com les que han cremat des d'anit, i encara cremen ara--, a penes comença a reviscolar després de l'any de cendres. Hem viscut açò massa vegades (un dia de ponent, una mà criminal...) però mai no ens acostumarem, mai no ens ressignarem. Ja hi haurà temps per a preguntes i respostes; ara, l'únic desig, l'única esperança, mentre el maleït ponent cobreix la Valleta i el Benicadell d'un núvol fosc i infaust, és que el mal, amb tot el què ja és, no passe d'ací. I que no hajam de tornar a plorar vides perdudes.
PD. A la matinada del dia 8, el foc no ha arribat a tocar Mariola, encara que el risc persisteix i el vent de ponent, que ha bufat tota la nit, no sembla que vulga amainar. Les flames han anat avançat, aquestes últimes hores, cap a la Cova Alta, a la què estan a punt d'arribar, però no sembla que hagen pogut creuar la Valleta cap a les ombries d'Agres. En una estona, els mitjans aeris tornaran a actuar i, amb sort --i gràcies a l'esforç de molta gent-- potser que puga donar-se per acabat aquest malson, que s'ha endut per davant, en primeres estimacions, 2.500 hectàrees. I caldrà seguir, també, la possible detenció del responsable, de la que parla ara mateix la premsa.
Sí, que es pose prompte l'oratge de la nostra part!
ResponEliminaCoralet
Esgarrifós. M'assabenta't aquest matí del que les flames van assolant. De tantes coses que no entenc, aquesta és una de les més inquietants: la mentalitat criminal de qui crema i del que mana cremar. Confiem en que el vent pare de bufar i dominen el foc el més aviat possible.
ResponElimina:(
ResponEliminaRàbia
ResponEliminaLa mare que va... com que estic de repós (que no de baixa laboral) no he escoltat les noticies aquests ultims dies... espere que estiga tot controlat
ResponEliminaS'ha salvat Mariola, per aquesta vegada, però és massa el que perdem cada volta que passa... I junt amb aquesta sensació de pèrdua (ja ho dic dalt) també la de repetició, d'haver-ho viscut massa vegades, i la seguretat de que ho tornarem a viure perquè el foc només és el simptoma i no la malaltia. I va passant el temps i ningú no es decideix a --com diu Ramon Folch i tants altres-- deixar de tractar la febre per anar al cor del problema, que és el territori caòtic que hem bastit, les casetes al mig del pinar, l'abandonament de les serres... Xe, moltes coses, i estic malhumorat, que voleu que hi faça. Demà serà un altre dia.
ResponElimina