Recordant, dos anys després, que un dia com hui ens va deixar Antonio Estevan, m'acabe d'assabentar que aquest dènou de setembre s'ha apagat també la vida de José Antonio Labordeta. També un lluitador, també un exemple de compromís i coherència, amic de l'Ovidi i veu d'un poble i d'una època. També una notícia esperada, però igualment dolorosa. I recorde que algú va dir, ara fa dos anys: "hay muertes que no existen". Tampoc aquesta.diumenge, 19 de setembre del 2010
Polvo, niebla, viento y sol
Recordant, dos anys després, que un dia com hui ens va deixar Antonio Estevan, m'acabe d'assabentar que aquest dènou de setembre s'ha apagat també la vida de José Antonio Labordeta. També un lluitador, també un exemple de compromís i coherència, amic de l'Ovidi i veu d'un poble i d'una època. També una notícia esperada, però igualment dolorosa. I recorde que algú va dir, ara fa dos anys: "hay muertes que no existen". Tampoc aquesta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ems uneix també aquest record, d'aquell que deixa una trajectòria compromesa i amb caràcter, si senyor, Labordeta viu!
ResponEliminaLa paraula honesta té un plus de vitalitat. Sempre és trist perdre gent que sols volien millorar la vida dels altres.
ResponElimina